Fenòmens certs: la expansió de la política a la xarxa. Res estrany com està passant amb altres àmbits i la xarxa com continuació i reproducció de les pautes de la vida real.
Encara que d'un temps cap aquí els polítics fan aquest moviment a manera de blogs. i la seva proliferació es gairebé total. La veritat que avui un polític a l'ús no pot no tenir es seu propi site a la web a risc de ser tractat de retrògrad i primitiu.
A l'aguait amb els blogs!.
Tenir un blog es tota una responsabilitat i ocupa molt temps. Un blog al que li toca ser tant o més políticament correcte que a la vida real. El que diu, com ho diu pot ser menjar per taurons.
A mi m'agrada en especial la part dels enllaços: aquella llarga llista de noms i webs. No ens deixem algú i que s'ho prengui mal... la ristra del piloteig.
Un blog necessita un manteniment continuat, alimentar per no decaure. El blog d'un senyor particular, mira, pot decaure, oblidat i no recordat, reprès, però el d'un servidor abnegat de la societat no.. de cap manera. Un senyor regi quedant de poc treballador i de tenir la casa descuidada. Per confiar-li el govern de res si no sap ni fer un blog.
Un blog té que tenir estil.. i els nostres senyors polítics no es estil precisament la característica que els defineix. I l'estil costa temps. Y sabem que un blog es una moda, es un impuls, la il·lusió però té ( o pot tenir) caducitat, i en aquell moment es transforma en obligació .. y ufff! la obligació literària!
No se si han pensat que un bloc obliga a retratar-se en totes les situacions, i a definir opinió en temes que d'altra banda no faríem mutis, i a manifestar l'aplaudiment pel cap visible i els candidats... I ja sabem que ser d'un determinat grup no vol dir estar-d'acord-amb-tot.. però manifestar la discrepància in the blog...
Els dissidents interns i lliurepensadors afiliats ho portent magre per fer un blog sense l'estirada d'orelles pertinent.
Un blog d'un polític en el millor dels casos es " soso" tanta correcció el mata, l'empallega , tant tema avorrit desmotiva als perduts lectors, tant escombrar per casa treu crèdit... i redit, l'autobiagrafisme personalista treu punt i en dona ben pocs, i si no parles d'ell mateix es que no te res a dir ni sap que fa.
La part de conveniència, pertinença, e impertinència la coneix el polític com persona de càlcul i probabilitats. La part tècnica es la que no em queda clar que domini tant.
La sorpresa ve al comprovar la quantitat d'escrits, el seu nivell i el domini tècnic. Em deixa gratament sorprès i admirat. És clar, si algú ho posava en dubte que rucs no son. però no puc deixar de pensar que molta d'aquesta gent te un "negre". Aquell senyor que independentment de color de la pell escriu llibres per encàrrec i pagat per l'autor que figura a la solapa. Si... exacte... com el de la presentador de TV.
I aquestos "negres" qui son?? becaris? enamorats? amigots? militants? o mercenaris aideològics moguts pel vil i lluminós metall? en nòmina de la campanya electoral de torn? o estan en plantilla i consignes del partit? se'ls pagarà cadascú de la seva butxaca?
Si ets polític, pensat-ho tres cops o assegurat un capaç i bon ajudant abans d'iniciar un bloc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario